Hi ha dies en els quals em costa saber qui sóc. Els humans amb els que visc no es cansen d'inventar-me noms:
nan
trec_de_puces
quesmono!!!!
moníiiissimo
rata_lletja
guarry (quan em pixo o cago)
monín
cobayita_mico
berriusco
berriusquito
pequeñín
petitet
monada
ets_mu_ximple (quan tiro el menjar)
alpinista (quan grimpo per les samarretes)
pelo-tita (quan em faig una boleta)
lletgíssim (amb ironia, perquè sóc el cobai més preciós del món sencer, que ningú tingui dubtes)
ratolí
tragón
escandalós
ruiditos
sorollós
golafre
riusky
....
El que us deia, que hi ha dies en què em costa recordar el meu nom. És més, ara mateix no m'acordo del que he dit fa un moment.
De totes maneres, i encara que algunes de les expressions puguin semblar un 'poc' ofensives, la veritat és que em volen amb bogeria. Gairebé tant com jo a ells.
Fins a una altra!.
