Avui toca bany (video)

Els meus amics

SUPER SATO

Aqui us presento a un dels meus amics virtuals, és una creació d'un d'aquests humans que viuen amb mi, en concret d'A, l'humà més petit de la casa.


Als que conegueu a Sato (el dels Gogos Crazy Bones) segur que us resulta familiar. El meu company A li ha posat Super Sato. Que no us faci por, és molt molt molt fort.

Sóc una mascota de pes...

Ja peso 730 grams, ni més ni menys. Què us sembla?.
Aviat no cabré en la gàbia....

Problemes d'identitat

Hi ha dies en els quals em costa saber qui sóc. Els humans amb els que visc no es cansen d'inventar-me noms:
nan
trec_de_puces
quesmono!!!!
moníiiissimo
rata_lletja
guarry (quan em pixo o cago)
monín
cobayita_mico
berriusco
berriusquito
pequeñín
petitet
monada
ets_mu_ximple (quan tiro el menjar)
alpinista (quan grimpo per les samarretes)
pelo-tita (quan em faig una boleta)
lletgíssim (amb ironia, perquè sóc el cobai més preciós del món sencer, que ningú tingui dubtes)
ratolí
tragón
escandalós
ruiditos
sorollós
golafre
riusky
....

El que us deia, que hi ha dies en què em costa recordar el meu nom. És més, ara mateix no m'acordo del que he dit fa un moment.

De totes maneres, i encara que algunes de les expressions puguin semblar un 'poc' ofensives, la veritat és que em volen amb bogeria. Gairebé tant com jo a ells.

Fins a una altra!.

De vegades ningú m'entén...

Els humans amb els quals visc han comprat un despertador que no acaba de funcionar, no sona el típic soroll estrident que no fallava mai. Que va!, ara quan arriba l'hora comencen a sonar uns ocellets i el so d'unes fulles mogudes per l'aire. Així no hi ha qui es desperti!

Aquest matí jo si ho he sentit, i com he vist que no funcionava m'he posat a llançar les meves xiulades matinals, gens, ni cas, he hagut de començar a donar voltes com un possès per la gàbia, xocant amb els menjadors i rosegant el tub de l'aigua. Per fi han aparegut. Si no fos per mi farien tarda en el treball més d'un dia. I després clar, amb les presses, obrien i tancaven una vegada i una altra la nevera: ara la llet, ara la mantega….

i el meu menjar, què?... on està el meu enciam?.... he hagut de donar unes quantes carreres més perquè s'adonessin que els meus menjadors estaven buits i perquè acabessin de despertar-se, aquest beuratgee negre que diuen cafè no els fa cap efecte. Jo ja tinc clar el regal d'aquest nadal, un bon diccionari… com no se li haurà ocorregut a ningú fer un programa que tradueixi el nostre llenguatge al seu?

Per descomptat, hi ha dies en què no m'entén ningú… per sort, per fi han omplert els meus menjadors, i fins i tot m'han posat un bon grapat de fulles de pastanaga… són així, es fan voler. Aquesta nit els donaré unes quantes mossegades perquè sàpiguen que jo també els vull.

Tele i sofà

Moltes nits, quan els meus companys de pis han acabat de sopar, i abans de ficar-se al llit, decideixen que és un bon moment per relaxar-nos i passar una estona asseguts còmodament al sofà davant de la tele.

Ahir, sense anar més lluny, va haver-hi visita i em van tenir una miqueta abandonat tota la tarda. No obstant això, quan el petit va acabar de sopar i es va rentar les mans, va agafar la safata verda que haureu pogut veure en alguna foto i em va portar a la saleta … després van arribar els altres.

La llum estava molt suau i, encara que van posar la tele, el volum estava molt fluixet. Al cap d'una estona el petit va deixar la safata a un costat i, mentre els altres m'acariciaven, ell va estirar la part baixa del sofà i es va posar còmode.

Així vam estar una mica més de mitja hora, de tant en tant intentava grimpar pels meus companys i mossegar les seves samarretes, jo volia una mica de marxa però estava clar que havien decidit descansar i no em feien molt de cas. Uns minuts després em van retornar a la gàbia i tot va tornar a quedar-se a les fosques i en silenci.

Ha començat la tardor i moltes nits prometen ser com la d'ahir, es respirava pau en l'ambient, com m'agrada viure en aquesta casa i amb aquesta gent!

Dia de bany

Avui és dissabte i com cada setmana toca la neteja general. Tot comença quan les persones amb les que visc em col·loquen a la safata verda mentre buiden la meva gàbia, netegen els meus menjadors i em posen fenc fresc.

Després arriba l'hora del bany. Amb 'molta cura' em subjecten per sota i em col·loquen a l'aigüera, després obren l'aixeta fins que començo a notar com l'aigua mulla la meva panxa, la situació comença a ser una mica incomoda, i en aquest moment és quan començo a llançar els meus critets.

Els meus companys de pis creuen que és perquè m'agrada i segueixen mullant-me, espero que algun dia entenguin que passo una por atroç, i que s'adonin que l'aigua està molt més calenta del 'cobaiament' recomanable.

Quan han acabat de xopar-me, arriba l'hora del sabó i de fregar, moltes vegades amb més ímpetu del necessari, noto els seus dits per totes, totes, TOTES les parts.... la situació es fa molt, molt incòmoda. Per sort és una qüestió de minuts, i acaba aviat. Arriba una altra vegada el moment de l'aigua, i de nou em donen uns quants capbussons, fins que gairebé no puc respirar.

Per acabar, la tovallola, al principi em freguen amb suavitat i a poc a poc van augmentant el ritme. De nou llanço uns critets per avisar-los que s'estan passant, ni cas..... 'Mira com li agrada'.... és tot el que se'ls ocorre.

Un dia d'aquests hauré de comprar-los un diccionari de cobai-català, català-cobai , a veure si s'assabenten d'una vegada que hi ha coses que no m'agraden gens, gens, gens....

Bé, la veritat és que al final em quedo com a nou, fresquet, amb el pell brillant i una gàbia com una suite d'hotel de cinc estels. I ara a relaxar-me, almenys fins a la setmana que ve...

Aquest soc jo

Bon dia

Cada matí, quan les persones amb les que visc es lleven, i encara entre somnis passen a prop de la meva gàbia, m'agrada ajudar-los a despertar-se obsequiant-los amb una de las meves millors  xiulades.

Realment, no se que podria passar si continuéssim movent-se per la casa caminant mig adormits, segur que ensopegarien amb alguna cosa, vessarien la llet o es cremarien amb el cafè. Menys mal que jo i els meus fabulosos sorollets els fan obrir els ulls i desenganxar-se d'una vegada per totes dels llençols que semblen portar encara pegats.

Formem un bon equip, i a ells els hi agrada reconèixer la meva tasca oferint-me una mica d'enciam. ¡Com sabem el que m'agrada... ummmm!

Presentació

Bon dia,

em dic Berry i sóc un cobai. Com anireu veient la meva vida és bastant divertida, i a poc a poc us aniré explicant algunes de les coses que em passen.

Fins aviat amics,