Bon dia

Cada matí, quan les persones amb les que visc es lleven, i encara entre somnis passen a prop de la meva gàbia, m'agrada ajudar-los a despertar-se obsequiant-los amb una de las meves millors  xiulades.

Realment, no se que podria passar si continuéssim movent-se per la casa caminant mig adormits, segur que ensopegarien amb alguna cosa, vessarien la llet o es cremarien amb el cafè. Menys mal que jo i els meus fabulosos sorollets els fan obrir els ulls i desenganxar-se d'una vegada per totes dels llençols que semblen portar encara pegats.

Formem un bon equip, i a ells els hi agrada reconèixer la meva tasca oferint-me una mica d'enciam. ¡Com sabem el que m'agrada... ummmm!